En
Jordi estava enamorat d’una bella noia que es deia Laura. Eren una parella
perfecta. Passaven els dies junts, cada dia es deien t’estimo, etc. Tot sabem
que la confiança, com molts diuen, fa fàstic, i la veritat es que tenen tota la
raó.
En
Jordi va començar a agafar-li el mòbil sense permís, a parlar-li malament, a
proferir bestieses, etc. La Laura cada dia el suportava menys i en Jordi se
n’adonà. En Jordi decidí fer un viatge per arreglar les coses i varen anar al
llac de Sanabria.
La Laura pensà que ja li havia donat una segona oportunitat i una nit agafà les coses i se’n tornà a casa seu.
Ell,
confús en despertar-se, s’adonà que no hi era i que la necessitava. L’entenia
tan bé... Però estava disposat a canviar i a esperar el que fos falta. Tot per
ella.
Ell
tornà a casa per demostrar-li que l’estimava i ella, com moltes noies fan quan
de veritat estan enamorades, va tornar als seus braços bojament.