 |
Era
una nit de Sant Joan quan uns amics i jo, sota els grans focs artificials, ens
vàrem capbussar dins el gran Mar Mediterrani. Allà hi havia la noia que jo més
estimava, la Marta. Ella també es va banyar. No ens podíem veure, però jo la
podia sentir.
En una capbussada les nostres mans es varen entrellaçar una amb l’altre. No era el primer cop que passava, però aquella vegada va ser diferent. a les demès. Va ser especial. No la veia, nomes la podia sentir. La seva mà quadrava perfectament entrellaçada amb la meva, com una formula matemàtica.
En una capbussada les nostres mans es varen entrellaçar una amb l’altre. No era el primer cop que passava, però aquella vegada va ser diferent. a les demès. Va ser especial. No la veia, nomes la podia sentir. La seva mà quadrava perfectament entrellaçada amb la meva, com una formula matemàtica.
Tot
hi que el mar estava fred podia notar l’escalfor que em transmetia, aquella
escalfor que em feia pensar que encara m’estimava. Vaig poder percebre cada historia viscuda a
traves de les arrugues que palpava.
En aquell moment em va agafar fort i vaig
poder percebre que el seu pols
augmentava a mesura que m’acostava. Vaig ser valent i decidí besar-la.
 |